Ruta 2 Vilaplana
– La Mussara – Vilaplana
Distància aprox.: 12 km Durada aprox.: 4,30 h
Itinerari circular que ens permet sortir i arribar al mateix lloc passant per uns paisatges molt interessants. Des del poble de Vilaplana, ens hem de dirigir a la font de les Creus, punt d’inici del recorregut on trobarem el cartell indicador.
_archivos/image002.jpg)
La pujada és forta
fins a la Mussara, per la qual cosa cal un cert entrenament o bé anar fent el
recorregut amb calma. El primer tram és un camí de carro que passa entremig de
camps de conreu, majoritàriament d’avellaners i d’oliveres, fins que, en un
encreuament en forma de T, cal pujar a la dreta, pel camí de les Tosques. El
camí de l’esquerra, de les Torres (d’alta tensió) serà el que farem de baixada.
Cal seguir la pista fins que s’acaba i segueix
en forma de senderó per la dreta. Aquest tram travessa el riu de les Tosques i
és un dels principals atractius del recorregut. Seguirem tota l’estona els
senyals del PR, els quals es veuen bé i no hi ha possibilitat de pèrdua. Es
tracta d’un paisatge granític en el primer tram, que després va sent ocupat per
gresos vermellosos i finalment per les calcàries. Aquesta disposició ja la
podem veure des del poble si mirem cap a la muntanya.
En
travessar el riu de les Tosques, la presència de l’aigua permet que la
vegetació sigui més densa, amb algunes plantes de ribera. Veurem un alzinar ben
desenvolupat i en alguns punts una pineda de pi roig força densa.
La pujada a la Mussara passa
per davant del refugi i immediatament arribem al poble abandonat. Des d’allí
tenim una vista esplèndida del Camp i val la pena que ens entretinguem una
estona en el paisatge. A la vora de la Mussara hi ha plantacions de pinastres,
una espècie de pi utilitzada en repoblacions.
La baixada la farem pel camí
de les Torres. Partint de la Mussara, hem de caminar en la direcció oposada
(deixem el mar a l’esquerra) a la del camí d’arribada per un petit senderó que
baixa molt recte fins a arribar a una pista ampla. Travessem la pista a
l’esquerra, un barranc i, uns metres més enllà, trobarem de nou, a la dreta, el
camí de baixada, que ja no deixarem fins a al final. Es tracta d’un camí més
pedregós que el de pujada i que no té els senyals del PR ni del GR, sinó uns de
verds i grocs.
Pinedes i alzinars ens
acompanyaran tota l’estona, però quan arribem a la part granítica ens trobarem
una altra espècie de pi, el pi pinyoner.